LA COMPETÈNCIA COMUNICATIVA

Aprendre una llengua no és només fer servir o adquirir el codi o conjunt de formes lingüístiques, sinó que també implica adquirir tota una sèrie d'habilitats que orienten sobre com usar aquest codi en les diferents ocasions de comunicació que es produeixen en l'entorn de qui el parlen.

La competència comunicativa no només exigeix l'habilitat d'utilitzar una llegua, sinó que, a més, a de saber-se situar en el context comunicatiu de cada comunitat específica, en les seves formes socials, culturals i ideològiques.                      

Aquesta competència es manifesta en els sistemes primaris (comuns en la comunicació quotidiana, necessari per a tots els rols que implica una societat: una trucada telefònica, una carta...) i en els sistemes secundaris (es manifesta en un ambient de més elaboració cultural el que permet una major elaboració i complexitat.)

Definició.

Segons Gumperz i Dell Hymes (1972) la competència comunicativa és el terme que defineix la capacitat comunicativa d'una persona una capacitat que abraça tant el coneixement de la llengua com l'habilitat per utilitzar-la. 

Els components de la competència comunicativa són:

              

1- Competència lingüística/gramatical (nivell fonològic, morfològic, lèxic, sintàctic, semàntic).

2- Competència sociolingüística (s'ocupa de la situació comunicativa, el propòsit, normes..).

3- Competència discursiva (habilitat de produir i interpretar diferents tipus de discursos en qualsevol gènere).

4- Competència estratègica (habilitat d'utilitzar estratègies de comunicació verbal i no-verbal per millorar la comunicació).