El final d'aquest capítol.

Ha arribat el moment en que tot canvia, fi de semestre i per tant, canvi d'assignatures, deixem enrere l'assignatura de COED i GITIC tot i que no oblidem tot allò aprés en aquestes dues assignatures. Tot i així, aquest "final de capítol" no suposa un final d'un llibre sinó un canvi i per tant cal dir que seguiré aquest bloc tot i que no ho faré regularment.

Seguidament mitjançant una petita reflexió exposaré tot allò aprés en aquestes dues assignatures, destacant aquells conceptes o aprenentatges més destacats. Mentre, faré una breu síntesi d'aquestes dues assignatures, repassant allò treballat.

Comencem doncs per COED (Comunicació, Oral, Escrita i Digital) una assignatura que, des del meu punt de vista ha estat presentada de manera dinàmica i entretinguda ja que els coneixements han estat presentats de forma  pràctica tot i ser (En la majoria dels casos) conceptes i idees que podien haver estat presentats de forma teòrica. Aquesta matèria ha presentat tot allò relacionat amb la comunicació, una eina imprescindible.

Seguidament exposaré els punts clau d'aquesta matèria relacionant-los entre ells. Abans però, m'agradaria destacar dues entrades del meu bloc sobre la matèria, La descripció : qui ets, tu ? i Habilitats lingüístiques.

Com ja he dit, actualment la comunicació és imprescindible ja sigui oral, escrita o bé digital. 

Aprendre una llengua no és nomes adquirir el codi i les formes lingüístiques sinó que també consisteix en adquirir un conjunt d'habilitats ja que per poder comunicar-nos necessitem dominar quatre habilitats principals (llegir, escriure, parlar i escoltar). Cada habilitat té una repercussió sobre l'altre tot i que són molt diferents entre elles i per tant hi ha unes característiques que les diferencien. Un exemple d'aquest cas és el que passa amb les habilitats de parlar i escriure ja que, hi ha moltes diferències entre el codi escrit i l'oral.

Pel que fa a l'habilitat de parlar (codi oral) tal i com hem vist en el llibre: "Com parlar bé en públic" de Joana Rubio i  Francesc Puigpelat, han de tenir-se clars uns passos i unes pautes determinades per aconseguir que el missatge i/o discurs que es vol transmetre arribi als oients. L'habilitat d'escoltar, va relacionada amb l'habilitat de parlar ja que els oients mitjançant l'escolta poden captar el missatge i/o discurs que es transmet oralment.

Pel que fa a l'habilitat d'escriure (codi escrit) cal seguir unes pautes de composició escrita com podem veure en el "Model teòric de Linda Flower i John R. Hayes 1981" on es mostren tots els passos que han de seguir-se alhora de fer un bon redactat escrit.

L'habilitat de llegir és imprescindible ja que mitjançant aquesta podem comprendre textos escrits, dotar-los de significat, assolir objectius etc. 

Aquesta última habilitat constantment es posa en pràctica i gràcies a aquesta heu pogut fer un seguiment del meu bloc, espero i desitjo que us hagi sigut útil. 

Pel que fa a GITIC, ha sigut una matèria molt útil ja que en aquesta s'han presentat una multitud de continguts que, durant tots els meus anys d'escolarització mai n'havia sentit a parlar o si més no, no sabia utilitzar-los correctament. Aquestes eines han estat útils durant aquest primer semestre i ho seguiran sent sempre que necessiti elaborar qualsevol tipus d'exposició, treball, vídeo etc.

Són moltes les eines treballades en aquesta matèria, en són un exemple:  Google Reader, Prezi, Pearltrees Scratch, Rss...

Pel que fa a les eines treballades m'agradaria destacar dues en concret que el seu funcionament m'ha resultat força interessant alhora de portar-lo a terme en multitud de situacions. Primerament el "Windows Live Movie Maker" (mitjançant l'enllaç podeu accedir a l'entrada del meu bloc on hi ha una explicació detallada del seu funcionament). Seguidament destacar una altra entrada del meu bloc en concret on hi ha una explicació sobre l'eina anomenada "Tot arbre té les seves branques i les seves arrels".

Estem en una evolució constant es per això que, com a futurs mestres hem de conèixer i voler adaptar-nos a tots els canvis als quals tota societat està sotmesa. Actualment les noves tecnologies estan en evolució constant i cada dia apareixen noves eines més i més útils. Es per això doncs, que com a mestres hem de saber com utilitzar-les i aplicar aquestes eines a l'aula per a fer de les noves tecnologies un aprenentatge constant i útil on els nens puguin interactuar amb els ordinadors i noves tecnologies alhora que aprenen.

Finalment, només hem queda desitjar-vos unes bones festes a tots.

Una abraçada i fins aviat!

Gonçal Rubio Badia.

PLANIFICACIÓ + REDACCIÓ + REVISIÓ = BON CODI ESCRIT

Escriure un bon text és una tasca molt complexa i realment complicada, per tant, és molt important seguir un conjunt de passos per tal d'assegurar-nos l'èxit de l'escrit i elaborar un text amb cara i ulls.

1. Planificació.

La planificació consisteix en un procés de reflexió per establir els objectius que volem aconseguir amb el text que volem realitzar. Per a realitzar una bona planificació, cal tenir en compte diferents factors.

- A qui vull escriure? 

- Sobre què vull escriure?  (tema) 

- Perquè vull escriure? (objectius) 

- Com ho vull escriure? (extensió i estructura)

Un cop tenim clares aquestes preguntes i el text ja va encaminat en un tema i uns objectius cal començar un seguit de passos per tal de tenir un ordre mental del que es dirà.

- Pluja d'idees (Brainstorming) Consisteix en escriure tot allò que et passa pel cap referit al tema ja sigui conceptes, verbs, idees en general.

- Selecció d'idees : Cal seleccionar les idees més importants i paraules més destacades de la pluja d'idees, agrupar-les segons la seva temàtica o relació.

Mapa conceptual extret del bloc d'una companya: Cristina Llorenç "Aprenguem Compartint" .

2. Redacció.

Redactar consisteix en transformar les idees en llenguatge escrit. Aquest text escrit ha de ésser coherent, estructurat d'una manera determinada i amb uns trets estilístics concrets, tenint en compte la coherència, cohesió, adequació, correcció i finalment la variació.

Les idees del text han d'estar ordenades mitjançant paràgrafs (introductoris, expositius i conclusius). Aquests paràgrafs han de contindre connectors que donen cohesió al text i relacionen entre ells els paràgrafs. Per altra banda, la puntuació del text és imprescindible ja que permet puntualitzar i delimitar el significat exacte de missatge que vol transmetre.

Mapa conceptual extret del bloc d'una companya, Cristina Llorenç "Aprenguem Compartint" .

3. Revisió.

Revisar s'entén com a examinar, consisteix en fer una autoavaluació per a veure si s'han complert les expectatives que s'havien proposat abans de començar el treball. Aquest procés és imprescindible ja que ens trobem per primera vegada cara a cara amb el nostre redactat.

Des del meu punt de vista, considero que actualment són moltes les situacions que provoquen la creació de qualsevol text. Aquest text ha de ésser de qualitat i per tant hem de tenir molt clar un esquema mental de quins passos han de seguir-se i quina és la manera d'elaborar un text de qualitat ja que és imprescindible escriure com cal ja que és igual d'important el llenguatge escrit que el llenguatge oral. 

La diferenciació entre els dos codis (escrit i oral) pot realitzar-se des de dos punts de vista: característiques contextuals (referides al context) i característiques textuals (referides al missatge).

· Diferències contextuals:

Canal oral                                                        Canal escrit

El receptor comprèn amb l’oïda el text. (canal auditiu)	El receptor llegeix amb els ulls el text. (canal visual)
El receptor percep successivament els signes del text.	El receptor percep els signes del text simultàniament, tots alhora.
L’emissor pot rectificar, però no esborrar, el que ja ha dit. (Comunicació espontània)	L’emissor pot corregir i refer el text. El receptor pot escollir quan i com vol llegir-ho. (Comunicació elaborada)
Comunicació immediata en un temps i espai determinat.	Comunicació diferida en espai i temps.
Comunicació efímera. (no queda registrada a cap lloc)	Comunicació duradora. (les lletres perduren gravades.)
Utilitza molts codis no-verbals.	No utilitza gairebé cap codi no verbal.
Interacció entre emissor i receptor.	No hi ha interacció.
Context molt important.	El context no és important.

· Diferències textuals:

                                              Canal Oral                                                   Canal escrit

Adequació	ús freqüent de les varietats dialectals, grau de formalitat baix, propòsits subjectius.	Neutralitza les marques de procedència de l’emissor, grau de formalitat alt, propòsits objectius.
Coherència	Selecció menys rigorosa de la informació, redundant, estructura del text oberta (interacció), l’emissor té més llibertat.	Selecció rigorosa de la informació, menys redundant, estructura tancada, estructures estereotipades.
Cohesió	Menys gramatical, utilitza elements para-lingüístics (canvis de ritme i entonació), utilització de codis no-verbals, referències exofòriques (context: tu, jo, aquí, ara...)	Més gramatical, pocs elements para-lingüístics, pocs codis no verbals, altes referències endofóriques (text: ell, aquell, meu...)
Fonologia i grafia	ús de formes espontànies.	No formes espontànies.
Morfologia	Solucions poc formals.	Solucions formals
Sintaxi	Estructures simples, frases inacabades, ordre variable, el·lipsis freqüents...	Estructures complexes i desenvolupades, absència de frases inacabades, ordre estable, el·lipsis poc freqüents
Lèxic	Prefereix lèxic no marcat formalment, repetició lèxica, ús d’hiperònims, tics lingüístics o mots paràsit, mots crossa, us de refranys i frases fetes.	Lèxic marcat formalment, elimina la repetició lèxica, ús de mots precisos, absència de tics lingüístics i mots crossa, ús molt escàs de frases fetes.

Setmana Activitats Extraordinàries

La SAE (Setmana d'Activitats Extraordinàries) de primer curs representa per a tots els estudiants que estem cursant els nostres estudis a Blanquerna, una oportunitat per a conèixer i visitar escoles, entitats, organitzacions... que ofereixen un servei educatiu per als infants. Aquest és el pla d'activitats que hem realitzat en el transcurs d'aquesta setmana extraordinària:

Seguidament, faré un resum de les idees principals de cada una de les activitats realitzades en la SAE:

Activitat 1 (Taula Rodona de mestres novells i Conferència de l'Anna Pérez).

MESTR@ TAC. (Tècniques de l’Aprenentatge i la Comunicació).

Aquesta va ser la primera conferència de la SAE, es va dur a terme per l' Anna Pérez.

Actualment les escoles tenen unes estructures antigues del S-XIX amb alumnes del S-XXI. Per innovar no només s’han d'implantar màquines i noves tecnologies ja que el nen no ha de deixar de manipular, tocar, embrutar-se, descobrir...

No es tracta de treballar durant tot el dia amb les noves tecnologies sinó que cal aplicar-les quan sigui necessari. 

Pel que fa al treball en equip (“foros”, Twitter  hem d'entendre que no estem sols en el món així que hem d'aprendre a treballar en grup i combinar-ho amb les noves tecnologies.

· Quins canvis s’han de donar en el mestre?

1)     Analògic / Digital

És necessari que el mestre deixi el llibre de text i que comenci a utilitzar les noves tecnologies com per exemple l’ Ipad.

2)     Lligat / Mòbil

El mestre no ha d'estar lligat a les quatre parets de l’ aula i a una pissarra determinada sinó que ha de relacionar-se amb l’exterior i compartir.

3)     Genèric / Personal

Dins la xarxa cadascú de nosaltres té un nom, un perfil que configura la seva identitat i és per això que podem ser “noms referència” dins la xarxa.

4)     Consumidors / Editors

Els mestres podem crear activitats a mida per a cada alumne a diferència de temps anteriors on l’únic recurs era el llibre de text i tots els alumnes feien les activitats de manera ordenada i programada.

5)     Tancat / Obert

“Cada maestrillo tiene su librillo”, el mestre ha d'estar obert a altres mestres i noves propostes per aconseguir comunicació, col·laboració, discussió, compartir eines...

L’objectiu principal és aconseguir el “EMPOWERMENT” del nen, es a dir, cal que el nen es senti protagonista de la seva història i aprenentatge. El nen considera que la feina que fa és seva, ell és el protagonista del seu treball i per tant el fa “seu”. Per aconseguir-ho és imprescindible aconseguir creativitat.

L’objectiu de les TAC és assolir un clima de treball que fomenti la bona relació amb els nens per assolir aquest “Empowerment”.

TAULA RODONA.

Aquesta conferència es va portar a terme a la tarda, constava d'un grup de mestres que havien estudiat a Blanquerna i que actualment es trobaven exercint o no, la seva professió. Mitjançant les seves experiències van donar un conjunt de consells o d'idees sobre la professió:

Primerament és important saber que amb el pas del temps s’assoleix confiança en la relació mestre – alumne i que aquest factor facilita el comportament o l’actitud que mostren els nens cap al mestre.

Un mestre ha d'estar constantment en contacte amb la societat i al dia del que va succeint en tot moment, d'aquesta manera podrà arribar als nens de manera fàcil ja que tindrà coneixement sobre el que li agrada i el que no als nens.

Els mestres no poden mostrar neutralitat ja que en cada acte o manera de gesticular (actitud) mostren com són realment i un nen ho veu de manera ràpida així que cal ser naturals i ser com som.

El claustre de mestres és molt important ja que un mestre “inexperimentat” pot demanar consell a altres mestres mes veterans que puguin ajudar-li i donar-li els consells necessaris sobre l’actitud que ha de tenir vers el nen, com actuar, com avaluar... Em va sobtar molt el cas d'una mestra que va explicar que al principi puntuava als alumnes amb notables i/o excel·lents i que, gràcies a l’ajut dels altres mestres va aconseguir puntuar de manera correcta als nens, tenint en compte altres criteris que ella passava per alt.

Finalment, el mestre ha d'aconseguir crear un ambient favorable a l’aula i, mitjançant petits gestos ha d'aconseguir que el nen es senti millor i més satisfet i no perdi l’esperança i la il·lusió.

Les conferències han estat una experiència enriquidora ja que, el fet d'escoltar experiències personals d'altres persones ajuda a posar-te a la seva pell. Penso que el fet d'assistir a conferències d'aquest caire és interessant com a font de documentació diferent de les quatre parets de l’aula.

Activitat 2 (Visita a un centre educatiu acompanyats d'un professor) 

La visita a un centre educatiu acompanyats d'un professor va ser molt interessant ja que ens van mostrar una escola i el seu funcionament. Em va tocar l'escola Sadako, una escola interessant pel que fa al seu funcionament.

Activitat 3 (Visita a un centre amb un alumne de 3r en pràctiques)

Aquesta activitat va ser la que més em va agradar de tota la setmana ja que vaig poder estar durant tot el dia dins d'una classe veient el funcionament d'aquesta i acompanyat d'una alumne de 3r. 

L'escola a la que vaig assistir va ser el Col·legi Maristes de la Immaculada. Per tal de que veieu l'experiència enriquidora i el meu dia de pràctiques he realitzat un vídeo: 

Activitat 4 (Conferència Jaume Cela) 

Aquesta va ser l'última conferencia de la SAE. Es va portar a terme per en Jaume Cela (mestre i pedagog i escriptor de novel·les al públic infantil i juvenil.) 

Les idees principals de la conferència van ser:

- "No trobarem res construït sinó que serà un camí on mai arribaràs a un objectiu final sinó que poc a poc construiràs el teu propi camí" (Inventiva, determinació i esforç) 

- Educa la família, l'escola i altres institucions.

- Els mestres eduquen en un context determinat i en un temps no limitat ni determinat.

- Cal tenir present que els currículums han de canviar de la mateixa manera que els temps canvien. Cal tenir en comte el present i el futur per donar significat al que estem ensenyant.

- Actualment tenim nens i nenes amb agendes de primers ministres. El nen necessita espais de joc i aquests són necessaris així que és molt important que el nen no estigui constantment en activitats que no el deixin ser lliure.

- Acollir, Acompanyar, Mostrar, Motivar.

- Les escoles no s'adapten al nen sinó que pretenen que els nens s'adaptin a l'escola i d'aquesta manera pocs arriben a l'èxit ja que tenen projectes que no estan adaptats a les seves possibilitats.

LA DESCRIPCIÓ: QUI ETS, TU?

Fa anys i anys que als parvularis, escoles, universitats... ens demanen que elaborem descripcions i sempre es repeteixen les mateixes preguntes: Què és fer una descripció? Quins tipus hi ha? Com s'ha de fer? Quina és la seva estructura?

· Què és fer una descripció?

La descripció és un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, paisatges, sentiments, coses... Es poden descriure des dels aspectes de la realitat més concrets fins als més abstractes. Però si ens centrem en la descripció d'una persona ens referim a explicar com és el seu aspecte físic, com va vestida, quin és el seu caràcter, els seus gustos, quines coses fa...

· Tipus de descripció?

Podem distingir dos tipus de descripció: l'objectiva i la subjectiva.

- Descripció objectiva: l'autor adopta una actitud imparcial davant l'objecte descrit, es limita a descriure les coses tal i com són amb la major precisió possible.

- Descripció subjectiva: l'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu.

· Quina és la seva estructura?

Primerament és necessari fer un establiment del tema, amb la presentació de l'objecte o persona. El segon procediment és el de la caracterització, a través de la qual es distingeixen les qualitats, les propietats de l'objecte o persona a la qual va dirigida la descripció. El tercer procediment consisteix a establir-ne la relació amb el món exterior tan pel que fa a l'espai com al temps.

Qui ets, tu?

Fa uns dies a l'assignatura COED ens van demanar una descripció d'algun company. L'activitat va rebre el nom de "Qui ets, tu? Aquesta activitat tenia dos parts: per una banda, calia fer una fotografia d'alguna cosa, objecte o paisatge que ens recordés a una persona. Aquesta fotografia servia per realitzar una exposició explicant el perquè aquella fotografia ens recordava a aquella persona i per l'altre banda, calia elaborar un document escrit fent una descripció d'aquella mateixa persona (poema, cançó, historia...).

· La fotografia que vaig utilitzar va ser la següent:

Junts, fem ruta.

















· Aquí us adjunto un fragment del text narratiu que vaig realitzar:

[...] Segueix plantada davant del mirall, observa els seus cabells llisos color d’or mentre i passa la pinta per eliminar rastre de qualsevol nus. Ella es especial, baixeta i prima; amb un gran somriure sempre dibuixat a la cara i uns ulls marrons vius i plens de bondat; ni roba extremada, ni tacons incòmodes, ni actituds per cridar l’atenció, ni maquillatge artificial...  ella vesteix amb roba senzilla i natural més aviat “hippie” amb un mocador al coll sempre com a complement.

És coneguda per la seva actitud empàtica, bromista, amable, riallera i sincera. Sempre que pot ajuda en tot el que li és possible sense posar cap inconvenient; ordenada i treballadora, destaca per el seu caràcter optimista. [...]

Hi ha altres maneres de descriure, com per exemple: 

HABILITATS LINGÜÍSTIQUES.

Què necessitem per comunicar-nos? 

Per poder comunicar-nos amb eficàcia necessitem dominar les quatre habilitats lingüístiques que són: parlar, escoltar, escriure, llegir.

· Què entenem per parlar? 

És expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara i amb correcció i adequació a la situació comunicativa.

· Què entenem per escoltar? 

És comprendre un missatge a partir d'engegar un procés cognitiu de construcció de significat i d'interpretació d'un missatge o discurs pronunciat oralment.

Que demana saber escoltar?

1.      Un paper actiu i participatiu.

2.      Un respecte per l’emissor i les seves idees.

3.      Ser objectiu per intentar entendre que ens vol dir l’altre.

4.      Ha de saber descobrir els objectius i propòsits del qui li parla.

5.      Ha de saber descobrir i trobar les idees principals del missatge.

6.      Ha de saber reaccionar al missatge i parlar si cal quan acabi l’orador.

· Que entenem per escriure? 

Escriure és el procés mitjançant el qual es produeix un text significatiu. 

Escriure ha de tenir en compte: els aspectes formals, els aspectes lingüístics i els aspectes discursius.

1) Aspectes formals: cal·ligrafia, so-grafia (relació grafofònica), i la disposició de les lletres en l’espai.

2) Aspectes lingüístics: morfologia, semàntica, lexicologia...

3) Aspectes discursius: treballar el procés de composició del text (planificació, redacció, revisió...), treballar les característiques o propietats del text (adequació, cohesió, coherència, correcció, estil o variació), tipologia textual (treballar tipus de text).

· Que entenem per llegir? 

Llegir és un procés a través del qual es comprèn un text escrit.

Llegir = Comprendre 

El fet de relacionar llegir amb comprendre té unes implicacions definides per Isabel Solé (87).

1.La primera implicació: llegir és un procés actiu.

2.La segona implicació: llegir és aconseguir un objectiu.

3.La tercera implicació: llegir és un procés d'interacció entre qui llegeix i el text. 

4.La quarta implicació: llegir és implicar-se en un procés de predicció i inferència 



Seguidament hem centraré en l'habilitat de "Parlar", amb el pas del temps, són més freqüents les exposicions i discursos orals en diferents àmbits ja sigui en escoles i/o universitats, empreses, institucions... per tant, la comunicació oral s’ha fet imprescindible per a tothom i s’ha convertit en una de les claus de l’èxit. 

Es per això doncs que hem realitzat una lectura a fons del llibre: Com parlar bé en públic de Joana Rubio i Francesc Puigpelat. Ed. Labutxaca. Aquest llibre tracta de forma subjectiva les diferents tècniques, mètodes i trucs per a portar a terme la comunicació oral i el com parlar bé en públic. Aquests mètodes o consells poden ser molt útils per a tots aquells que el llegeixen com a recolzament o ajut per a millorar de manera exponencial la seva habilitat oral.

Com a resum o reflexió sobre aquest llibre valdria dir que hi ha tants oradors com temes per tractar, però només aquell orador que tingui present quins passos ha de seguir, arribarà a les oïdes dels oients i aquests s’enriquiran amb el contingut del seu discurs o exposició.

Els passos que ha de seguir o si més no que ha de tenir en compte l’orador són, per exemple, tenir clar el que es vol transmetre i en quin ordre, parlar amb frases breus, separar les frases amb silencis breus, realitzar canvis de to que afavoreixin la concentració de la audiència, posar exemples i comparacions durant el discurs que facilitin la comprensió per part de la audiència. 

En l’art de parlar bé en públic, intervé una part de “predisposició natural” però hi ha una altra part que es pot treballar. Aquesta part tècnica es pot aprendre per a millorar, tot i que el fet de millorar-la és responsabilitat de cadascú, en aquest llibre al lector se li exposen tot un conjunt de mètodes per aplicar en les seves exposicions o discursos.

LA COMPETÈNCIA COMUNICATIVA

Aprendre una llengua no és només fer servir o adquirir el codi o conjunt de formes lingüístiques, sinó que també implica adquirir tota una sèrie d'habilitats que orienten sobre com usar aquest codi en les diferents ocasions de comunicació que es produeixen en l'entorn de qui el parlen.

La competència comunicativa no només exigeix l'habilitat d'utilitzar una llegua, sinó que, a més, a de saber-se situar en el context comunicatiu de cada comunitat específica, en les seves formes socials, culturals i ideològiques.                      

Aquesta competència es manifesta en els sistemes primaris (comuns en la comunicació quotidiana, necessari per a tots els rols que implica una societat: una trucada telefònica, una carta...) i en els sistemes secundaris (es manifesta en un ambient de més elaboració cultural el que permet una major elaboració i complexitat.)

Definició.

Segons Gumperz i Dell Hymes (1972) la competència comunicativa és el terme que defineix la capacitat comunicativa d'una persona una capacitat que abraça tant el coneixement de la llengua com l'habilitat per utilitzar-la. 

Els components de la competència comunicativa són:

              

1- Competència lingüística/gramatical (nivell fonològic, morfològic, lèxic, sintàctic, semàntic).

2- Competència sociolingüística (s'ocupa de la situació comunicativa, el propòsit, normes..).

3- Competència discursiva (habilitat de produir i interpretar diferents tipus de discursos en qualsevol gènere).

4- Competència estratègica (habilitat d'utilitzar estratègies de comunicació verbal i no-verbal per millorar la comunicació).

BENVINGUTS AL MEU BLOC.

Que trobareu en aquest bloc?

Benvinguts al bloc, el meu nom és Gonçal Rubio Badia. Sóc un estudiant de Grau en Educació primària de l'universitat Ramon Llull (Blanquerna). 

En aquest bloc trobareu un recull d'informació sobre els temes tractats a les classes de COED (Comunicació escrita, oral i digital) i GITIC (Gestió de la informació i TIC), informació sobre allò més destacat, ampliacions de temes tractats, reflexions i moltes coses més que poc a poc anirem descobrint junts.

Espero que tot allò publicat en el bloc serveixi d'ajuda i que tots junts construïm un futur, un futur orientat cap a l'educació... un futur com a MESTRES!