PLANIFICACIÓ + REDACCIÓ + REVISIÓ = BON CODI ESCRIT

Escriure un bon text és una tasca molt complexa i realment complicada, per tant, és molt important seguir un conjunt de passos per tal d'assegurar-nos l'èxit de l'escrit i elaborar un text amb cara i ulls.

1. Planificació.

La planificació consisteix en un procés de reflexió per establir els objectius que volem aconseguir amb el text que volem realitzar. Per a realitzar una bona planificació, cal tenir en compte diferents factors.

- A qui vull escriure? 

- Sobre què vull escriure?  (tema) 

- Perquè vull escriure? (objectius) 

- Com ho vull escriure? (extensió i estructura)

Un cop tenim clares aquestes preguntes i el text ja va encaminat en un tema i uns objectius cal començar un seguit de passos per tal de tenir un ordre mental del que es dirà.

- Pluja d'idees (Brainstorming) Consisteix en escriure tot allò que et passa pel cap referit al tema ja sigui conceptes, verbs, idees en general.

- Selecció d'idees : Cal seleccionar les idees més importants i paraules més destacades de la pluja d'idees, agrupar-les segons la seva temàtica o relació.

Mapa conceptual extret del bloc d'una companya: Cristina Llorenç "Aprenguem Compartint" .

2. Redacció.

Redactar consisteix en transformar les idees en llenguatge escrit. Aquest text escrit ha de ésser coherent, estructurat d'una manera determinada i amb uns trets estilístics concrets, tenint en compte la coherència, cohesió, adequació, correcció i finalment la variació.

Les idees del text han d'estar ordenades mitjançant paràgrafs (introductoris, expositius i conclusius). Aquests paràgrafs han de contindre connectors que donen cohesió al text i relacionen entre ells els paràgrafs. Per altra banda, la puntuació del text és imprescindible ja que permet puntualitzar i delimitar el significat exacte de missatge que vol transmetre.

Mapa conceptual extret del bloc d'una companya, Cristina Llorenç "Aprenguem Compartint" .

3. Revisió.

Revisar s'entén com a examinar, consisteix en fer una autoavaluació per a veure si s'han complert les expectatives que s'havien proposat abans de començar el treball. Aquest procés és imprescindible ja que ens trobem per primera vegada cara a cara amb el nostre redactat.

Des del meu punt de vista, considero que actualment són moltes les situacions que provoquen la creació de qualsevol text. Aquest text ha de ésser de qualitat i per tant hem de tenir molt clar un esquema mental de quins passos han de seguir-se i quina és la manera d'elaborar un text de qualitat ja que és imprescindible escriure com cal ja que és igual d'important el llenguatge escrit que el llenguatge oral. 

La diferenciació entre els dos codis (escrit i oral) pot realitzar-se des de dos punts de vista: característiques contextuals (referides al context) i característiques textuals (referides al missatge).

· Diferències contextuals:

Canal oral                                                        Canal escrit

El receptor comprèn amb l’oïda el text. (canal auditiu)	El receptor llegeix amb els ulls el text. (canal visual)
El receptor percep successivament els signes del text.	El receptor percep els signes del text simultàniament, tots alhora.
L’emissor pot rectificar, però no esborrar, el que ja ha dit. (Comunicació espontània)	L’emissor pot corregir i refer el text. El receptor pot escollir quan i com vol llegir-ho. (Comunicació elaborada)
Comunicació immediata en un temps i espai determinat.	Comunicació diferida en espai i temps.
Comunicació efímera. (no queda registrada a cap lloc)	Comunicació duradora. (les lletres perduren gravades.)
Utilitza molts codis no-verbals.	No utilitza gairebé cap codi no verbal.
Interacció entre emissor i receptor.	No hi ha interacció.
Context molt important.	El context no és important.

· Diferències textuals:

                                              Canal Oral                                                   Canal escrit

Adequació	ús freqüent de les varietats dialectals, grau de formalitat baix, propòsits subjectius.	Neutralitza les marques de procedència de l’emissor, grau de formalitat alt, propòsits objectius.
Coherència	Selecció menys rigorosa de la informació, redundant, estructura del text oberta (interacció), l’emissor té més llibertat.	Selecció rigorosa de la informació, menys redundant, estructura tancada, estructures estereotipades.
Cohesió	Menys gramatical, utilitza elements para-lingüístics (canvis de ritme i entonació), utilització de codis no-verbals, referències exofòriques (context: tu, jo, aquí, ara...)	Més gramatical, pocs elements para-lingüístics, pocs codis no verbals, altes referències endofóriques (text: ell, aquell, meu...)
Fonologia i grafia	ús de formes espontànies.	No formes espontànies.
Morfologia	Solucions poc formals.	Solucions formals
Sintaxi	Estructures simples, frases inacabades, ordre variable, el·lipsis freqüents...	Estructures complexes i desenvolupades, absència de frases inacabades, ordre estable, el·lipsis poc freqüents
Lèxic	Prefereix lèxic no marcat formalment, repetició lèxica, ús d’hiperònims, tics lingüístics o mots paràsit, mots crossa, us de refranys i frases fetes.	Lèxic marcat formalment, elimina la repetició lèxica, ús de mots precisos, absència de tics lingüístics i mots crossa, ús molt escàs de frases fetes.